Escapadeta pel pont de maig

La Tuna a Besalú
La nit vigatana

Divendres a les 19.00 vem sortir de Barcelona, el grup format per Macario, Yonki, Pintapolles i Colombo, direcció Perpinyà. Vem aprofitar el trajecte per aprendre la cançó de La Vie En Rose, que ens havien demanat per l'actuació a França. Tot destrossant la llengua de Molière vem arribar al restaurant on havíem estat cridats a tocar. El públic francès ens va rebre amb gran entusiasme, i sense entendre de la missa la meitat, però molt feliços ells. Vem animar la festa d'aniversari de dues bessones, l'Emilia i l'Eli, que havíem conegut en un viatge anterior en què vem passar per Perpinyà. Vem convertir el sopar en una festa en la que hi va haver de tot: balls, congas, ronda a les germanes a dalt d'un balcó improvitzat, moments romàntics, divertits i alegres... i va esclatar l'eufòria amb la interpretació de tots els convidats de La Vie En Rose, tot un himne a França. Estaven tan emocionats amb la seva interpretació que no es van adonar que no ens sabíem la cançó, i va anar fantàstic. Ens van posar fins a les celles de Moscat, una beguda etílica pròpia d'aquelles terres, i que no recomanem a qui vulgui mantenir la compostura!

En acabar la festa vem dormir en un hotel aprop del restaurant, i dissabte al matí vem començar el dia actuant al bar de davant, on es reunien uns francesos que de treballadors no en semblaven massa. Ens vem dirigir a Besalú, on vem causar furor: la gent es feia més fotos amb nosaltres que amb el pont. Després de descobrir els racons medievals del poble, vem ser reclamats per una família estupenda que ens va reclamar des del seu balcó. Després de rondar la filla, i amb el carrer ja ple de turistes fent les fotos de rigor i demanant els Clavelitos de torn, ens van convidar a pujar a casa seva, on el rei de la casa, en Pep, ens va cobrir de cerveses. Després de fer amistat amb la família, amb qui ha quedat pendent una barbacoa de tots junts la propera vegada que tornem a Besalú (i serà aviat perquè la rebuda que hi vem tenir va ser fantàstica), vem acabar de conèixer la vila, i ens vem dirigir a Sant Hipòlit de Voltregà, on vem anar a rondar a una noia a la que ja havíem tingut el plaer de conèixer. I no sabem encara què té la Tuna que a tot arreu per on passa la inflen a bon menjar i bon beure, però vem sortir d'allà encara més contents del que havíem entrat.
Ens vem dirigir a Sant Bartomeu del Grau, on ens havien trucat per actuar al Zoo d'en Pere (que hi té tigres i tot) a un comiat de solter i soltera on vem alegrar el vespre amb les nostres cançons i la nostra alegria. Després d'actuar, ballar i riure, ens vem acomiadar per anar cap a Vic.
El primer que ens van preguntar quan hi vem arribar va ser si èrem de la companyia de cobradors de morosos. Resolts aquests dubtes inicials, vem ser conduits a La Cava del Jazz per un grup de joves que celebraven un aniversari. Tan sols arribar-hi, amb gran expectació per part de la parròquia vigatana per la presència de tan magnífica Tuna, ens van sortir les primeres peticions musicals. En concret, anar a casa del tio més ranci de l'empresa a cantar-li fins que sortís al balcó a saludar als seus companys de feina i la gent que disfrutava de la nit de Vic. Aconseguit l'objectiu, i a la vegada assegurada la barra lliure per tota la nit a La Cava, vem estar guanyant-nos l'amistat del jovent de la zona. Vem haver d'improvitzar una actuació, com ve sent costum de la Tuna, al mateix bar, i vem acabar brindant amb els treballadors per l'èxit del local. Dues germanes de professió crepistes ens van acollir a casa seva, al costat de la Plaça Major de Vic, on vem acabar la nit engrandint el cercle d'amistats de la Tuna.
Després de despertar-nos i esmorzar, vem dinar al restaurant L'Alzina de Vic, on la propietària va insistir especialment en que l'amic Colombo fregués els plats del local aviam si així li passava la terrible ressaca que arrossegava. Amb les ressaques ja mig digerides vem emprendre el camí cap a Barcelona, amb la promesa de tornar ben aviat a visitar els nous amics que havíem fet aquests dos dies, i tornar a disfrutar de la seva companyia i la de tothom que encara ens queda per conèixer!